Aquest mes m’ha tocat escriure l’article del departament. No és la primera vegada, però sí la primera que ho faig perquè de veritat tenia ganes de dir-ho.
Cada cop és més normal que un client, o algú que no té ni idea de programació ni de disseny de webs, m’escrigui dient-me que “això no pot ser així” perquè ho ha preguntat a una IA i li ha dit una altra cosa. I jo penso: fa deu anys, aquesta mateixa persona ni s’hauria plantejat qüestionar-me, perquè sabia que no en tenia ni idea. Ara, com que ha fet una pregunta a un xat i li ha sortit una resposta ben redactada i segura de si mateixa, ja se sent capacitada per discutir-me la meva feina.
I no és només qüestió de preguntes. Últimament rebo sovint informes o propostes llarguíssims, molt ben presentats, que semblen impecables a primer cop d’ull però que ningú ha contrastat amb la realitat. Són documents “bufats”, plens de contingut, que en realitat no aporten res concret perquè no tenen en compte el context real del cas. I això no estalvia feina, en genera: algú (normalment jo) s’ha de llegir totes aquestes pàgines per destriar què té sentit i què és fum, i sovint acabo dedicant més temps a desxifrar l’informe que si me l’haguessin explicat en quatre línies ben pensades.
I el problema no és la IA en si. El problema és que la IA respon sempre amb el mateix to de seguretat, tant si l’encerta com si no. I algú que no té criteri tècnic no té manera de distingir quan la resposta és bona i quan és un desastre disfressat de resposta convincent.
Fa uns anys vaig llegir sobre un efecte que es diu “Dunning-Kruger”: bàsicament diu que quan algú no sap gaire d’un tema, no només no ho sap, sinó que tampoc és capaç d’adonar-se de tot el que li falta per saber. I per això es sent més segur del compte. Doncs bé, amb la IA aquest efecte s’ha disparat. Ja no cal ni llegir, ni investigar, ni equivocar-se una mica per sentir-te “informat”. N’hi ha prou amb un prompt de dues línies.
I la part curiosa és que passa exactament el contrari amb qui sí que en sap. Com més anys porto fent això, més m’adono que aquest ofici té molta més complexitat de la que sembla, i menys ganes tinc de donar respostes categòriques sense mirar-m’ho bé abans. Els que en saben de veritat solen ser els primers a dir “depèn” o “hauria de mirar-ho”. I els que no en tenen ni idea, són sovint els que parlen amb més seguretat.
L’experiència no et fa més intel·ligent. Et fa saber, sense haver-ho de provar, què funcionarà i què acabarà petant.
Per això el que aporto a un client no és una resposta ràpida, això ja l’hi dona la IA gratis. El que aporto és saber si aquella resposta és vàlida pel seu cas concret, no només una que soni bé.
La IA és una eina més, i jo també la faig servir cada dia. Però l’experiència et fa saber quan desconfiar del que et diu, això no s’improvisa.
